L'obra d'Espriu té un caràcter
fortament unitari al qual ha contribuït la creació de diversos
mites que recorren la seua obra, com ara Sinera, Lavínia i Sepharad, interferits amb els grans mites hel·lènics. A més, és una meditació
constant i obsessiva de la mort, considerada com a la realitat última
de l'existència humana, presentada amb un estil
auster, d'una línia seca i precisa. Per contra, també hi ha la vida
del homes que no mediten la mort, això és, l'agitació vana del
laberint grotesc, que converteix els homes en ninots o titelles.
En Cementiri de Sinera
ens fa una elegia del món,
identificat amb Sinera, destruït per la guerra, a Les
cançons d'Ariadna recupera en vers satíric el món
d'Arenys, en Primera història d'Esther entrecreua el
mite bíblic amb el món de Sinera des de l'estètica grotesca i
esperpèntica. En els llibres Les hores, Mrs
Death i El caminant i el mur , que tracen
un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística
de Final del laberint,
s'insisteix en l'angoixa i la solitud que envolten l'home i s'hi
expressen les tensions del poeta amb el seu poble. I, finalment, en
La pell de brau,
el poeta, com a profeta del seu poble, s'adreça a Sepharad per
denunciar les injustícies de la postguerra.
En
resum, l'obra d'Espriu és una bona mostra del que es considera poesia
cívica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada