Etiquetes

diumenge, 24 de maig del 2015

ELS VALENCIANS SOM MÉS MOLLS

El 1625 el Comte-Duc d'Olivares, privat de Felip IV, escrigué un memorial al rei aconsellant-li: «que no se contente V.M. con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, sino que procure...reduzir estor Reynos de que se compone España, al estilo de Castilla, sin ninguna diferencia, que si V.M. lo alcança, será el príncipe más poderoso del mundo». Aquest pla centralitzador es va experimentar primerament amb els valencians, convocant les Corts fora del regne, a Monzó, el 1626. Per què vam ser els  valencians els conillets d'índia del pla del Comte-Duc? El mateix privat va donar l'explicació: «tenemos a los valencianos por más muelles».

MEMORIAL  DEL COMTE-DUC
La vostra majestat ha de considerar que l'afer més important de la seua monarquia és que esdevinga en realitat i veritablement rei d'Espanya. Vull dir amb això, senyor, que no us acontenteu de ser rei de Portugal, d'Aragó, de València i comte de Barcelona, sinó que treballeu guardant aquest designi secretament al vostre esperit per tal de reduir aquests regnes que componen Espanya a l'estil i a les lleis de Castella, de manera que ja no hi haja cap diferència, perquè si obteniu aquest resultat sereu el príncep més poderós del món.
Aquest afer no es pot posar a punt en un temps limitat, ni és tampoc un projecte que es puga descobrir a qualsevol, encara que siga íntim, perquè cal actuar sense avisar. La vostra majestat pot emprendre ella mateixa el projecte, però cal que primerament tinga la bondat de llegir les breus advertències que li faig. En primer lloc, he de justificar la meua apreciació. Que la vostra majestat no dubte que jo desitge que conduïsca els seus diferents regnes a l'estat més segur i al bé i a l'expansió de la religió cristiana, ja que sé que la present divisió i multiplicitat de lleis i furs afebleix el poder de la vostra majestat i l'entrebanca en la realització d'aquest objectiu tan just i gloriós. (...) Hi ha tres camins que l'ocasió us prepara per tal d'assolir els vostres fins: encara que siguen camins molt diferents, la vostra majestat podrà arribar a unir-los, i, sense que se sàpiga, aquests tres mitjans s'ajudaran l'un a l'altre. El primer, senyor, que és el més difícil de seguir, però també el més segur, consistiria en el fet que la vostra majestat afavorís els súbdits dels vostres altres regnes per tal que vinguessen a viure a Castella i s'hi casessen: cal facilitar-los aquesta via a fi que, veient-se ja naturalitzats castellans i admesos als oficis i dignitats de Castella, obliden els seus orígens... El segon mitjà seria que la vostra majestat, havent ajuntat un gran exèrcit, així com mariners i soldats entre les gents sense treball, conduïsca els regnes a tractar de llur reunificació per via de negociació, unint la força i l'astúcia: la força hi farà molt, però, sense que es veja gaire, cal mostrar-la com per casualitat. La tercera via, que seria una via sense prèvia justificació, però la més eficaç, consistiria en una visita personal de la vostra majestat, acompanyat de la força militar de la qual he parlat, a un dels regnes que s'hagués escollit com a terreny d'experiència: caldria actuar de forma que s'aixequés un gran tumult popular, i amb aquest pretext començar la repressió, i a fi de portar la calma i evitar que recomencen els aldarulls disposar les lleis d'aquest regne de conformitat amb les de Castella per dret de conquesta. Després procediríem de la mateixa manera a tots els altres regnes... Els altres afers dels vostres regnes, senyor, es redueixen a tenir cura de la justícia, bona administració i capteniment dels vassalls sota la permanent dependència de la vostra majestat. Cal fer executar sense rèpliques les ordres de vostra majestat en els seus regnes i vetllar per tal que no hi haja cap dispensa de càstig per als desobedients, de manera que la lliçó puga servir als mateixos que l'apliquen.