ANTIC REGNE DE VALÈNCIA

ELS VALENCIANS SOM MÉS MOLLS

El 1625 el Comte-Duc d'Olivares, privat de Felip IV, escrigué un memorial al rei aconsellant-li: «que no se contente V.M. con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, sino que procure...reduzir estor Reynos de que se compone España, al estilo de Castilla, sin ninguna diferencia, que si V.M. lo alcança, será el príncipe más poderoso del mundo». Aquest pla centralitzador es va experimentar primerament amb els valencians, convocant les Corts fora del regne, a Monzó, el 1626. Per què vam ser els  valencians els conillets d'índia del pla del Comte-Duc? El mateix privat va donar l'explicació: «tenemos a los valencianos por más muelles».

MEMORIAL  DEL COMTE-DUC
La vostra majestat ha de considerar que l'afer més important de la seua monarquia és que esdevinga en realitat i veritablement rei d'Espanya. Vull dir amb això, senyor, que no us acontenteu de ser rei de Portugal, d'Aragó, de València i comte de Barcelona, sinó que treballeu guardant aquest designi secretament al vostre esperit per tal de reduir aquests regnes que componen Espanya a l'estil i a les lleis de Castella, de manera que ja no hi haja cap diferència, perquè si obteniu aquest resultat sereu el príncep més poderós del món.

Aquest afer no es pot posar a punt en un temps limitat, ni és tampoc un projecte que es puga descobrir a qualsevol, encara que siga íntim, perquè cal actuar sense avisar. La vostra majestat pot emprendre ella mateixa el projecte, però cal que primerament tinga la bondat de llegir les breus advertències que li faig. En primer lloc, he de justificar la meua apreciació. Que la vostra majestat no dubte que jo desitge que conduïsca els seus diferents regnes a l'estat més segur i al bé i a l'expansió de la religió cristiana, ja que sé que la present divisió i multiplicitat de lleis i furs afebleix el poder de la vostra majestat i l'entrebanca en la realització d'aquest objectiu tan just i gloriós. (...) Hi ha tres camins que l'ocasió us prepara per tal d'assolir els vostres fins: encara que siguen camins molt diferents, la vostra majestat podrà arribar a unir-los, i, sense que se sàpiga, aquests tres mitjans s'ajudaran l'un a l'altre. El primer, senyor, que és el més difícil de seguir, però també el més segur, consistiria en el fet que la vostra majestat afavorís els súbdits dels vostres altres regnes per tal que vinguessen a viure a Castella i s'hi casessen: cal facilitar-los aquesta via a fi que, veient-se ja naturalitzats castellans i admesos als oficis i dignitats de Castella, obliden els seus orígens... El segon mitjà seria que la vostra majestat, havent ajuntat un gran exèrcit, així com mariners i soldats entre les gents sense treball, conduïsca els regnes a tractar de llur reunificació per via de negociació, unint la força i l'astúcia: la força hi farà molt, però, sense que es veja gaire, cal mostrar-la com per casualitat. La tercera via, que seria una via sense prèvia justificació, però la més eficaç, consistiria en una visita personal de la vostra majestat, acompanyat de la força militar de la qual he parlat, a un dels regnes que s'hagués escollit com a terreny d'experiència: caldria actuar de forma que s'aixequés un gran tumult popular, i amb aquest pretext començar la repressió, i a fi de portar la calma i evitar que recomencen els aldarulls disposar les lleis d'aquest regne de conformitat amb les de Castella per dret de conquesta. Després procediríem de la mateixa manera a tots els altres regnes... Els altres afers dels vostres regnes, senyor, es redueixen a tenir cura de la justícia, bona administració i capteniment dels vassalls sota la permanent dependència de la vostra majestat. Cal fer executar sense rèpliques les ordres de vostra majestat en els seus regnes i vetllar per tal que no hi haja cap dispensa de càstig per als desobedients, de manera que la lliçó puga servir als mateixos que l'apliquen.

EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE LA PRODUCCIÓ POÈTICA DE SALVADOR ESPRIU

L'obra d'Espriu té un caràcter fortament unitari al qual ha contribuït la creació de diversos mites que recorren la seua obra, com ara Sinera, Lavínia i Sepharad, interferits amb els grans mites hel·lènics. A més, és una meditació constant i obsessiva de la mort, considerada com a la realitat última de l'existència humana, presentada amb un estil auster, d'una línia seca i precisa. Per contra, també hi ha la vida del homes que no mediten la mort, això és, l'agitació vana del laberint grotesc, que converteix els homes en ninots o titelles.
En Cementiri de Sinera ens fa una elegia del món, identificat amb Sinera, destruït per la guerra, a Les cançons d'Ariadna recupera en vers satíric el món d'Arenys, en Primera història d'Esther entrecreua el mite bíblic amb el món de Sinera des de l'estètica grotesca i esperpèntica. En els llibres Les hores, Mrs Death i El caminant i el mur , que tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística de Final del laberint, s'insisteix en l'angoixa i la solitud que envolten l'home i s'hi expressen les tensions del poeta amb el seu poble. I, finalment, en La pell de brau, el poeta, com a profeta del seu poble, s'adreça a Sepharad per denunciar les injustícies de la postguerra.
En resum, l'obra d'Espriu és una bona mostra del que es considera poesia cívica.

QUE relatiu QUE conjunció QUÈ interrogatiu

1.Tant el relatiu com l'interrogatiu realitzen funcions sintàctiques, en canvi la conjunció no en fa cap.

La meua idea és que estudies fora. (conjunció)
El jugadors que no corren no guanyen. (relatiu)

2.El relatiu i l'interrogatiu pot anar precedit de preposició, la conjunció, no.

Pensen que ho faran bé. (conj)
No saps en què estan pensant. (interrogatiu)

3.El relatiu pot anar precedit d'un determinant, la conjunció, mai.

El que tu dius està bé. (relatiu)
Que m'ho digues així no és educat.

4.El pronom interrogatiu sempre va accentuat. Es pot substituir per "quina cosa".

No sé què vols.

5.El relatiu àton QUE es refereix tant a persones com a coses.

El cotxe que duc és un monovolum.
La xica que ve és ma cosina

6.El relatiu tònic QUÈ va sempre amb preposició, fa referència a coses i no pot portar mai article.

La casa en què visc és de segona mà.
La raó per què ho ha fet no la conec.

7.El relatiu variable EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS ocupen la mateixa posició que:
-el relatiu àton QUE en les proposicions adjectives explicatives
          Les xiques, que acaben d'arribar, són alemanyes.
          Les xiques, les quals acaben d'arribar, són alemanyes.
-els relatius tònics QUÈ, QUI
          Aquest és el telèfon amb què t'he trucat.
          Aquest és el telèfon amb el qual t'he trucat.
          Els jugadors de qui et vaig parlar bé han jugat  malament.
          Els jugadors dels quals et vaig parlar bé han jugat malament.
-el relatiu adverbial ON
          La casa on visc és de fusta.
          La casa en la qual visc és de fusta.
-el relatiu variable és obligatori amb preposicions fortes.
          Vull conéixer el país contra el qual vam perdre la guerra.

8.els grups EL QUE, LA QUE, ELS QUE, LES QUE.

-són correctes quan equivalen als grups AQUELL QUE, AQUELLA QUE ... o ALLÒ QUE.
           Fes-ho amb aquest  llapis o amb el que (aquell que) tingues.
           Tinc el que (allò que) tu vols.
-no són correctes si equivalen a EL QUAL (o LA QUAL COSA), LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS o a QUÈ o QUI:
             El llapis amb el que (amb què/amb el qual) escric. ----- incorrecte
             La xica amb la que (amb qui / amb la qual) festejava. ---- incorrecte

SOLUCIONS ACTIVITATS

activitat 7:

Qui està disposat a morir per un ideal - subjecte
que no hi ha una diferència massa essencial, ... , entre la filosofia  i el conyac o la morfina. - CD
que diu veritats - CRV
a parlar d'açò o d'allò - CRV
que sigues tu - Subjecte

activitat 13

cervell - cerebral --- CEREBELLU
metge - mèdic --- MEDICU
llavi - labial --- LABIUM
lletra - literatura --- LITTERA

Són parelles de mots, el primer dels quals és patrimonial, és a dir, ha evolucionat des del llatí, i el segon és un cultisme, és a dir, s'ha incorporat a la llengua directament des del llatí sense evolucionar.