PATAFISICA I CIÈNCIES INÚTILS

La patafísica és un corrent, amb ambicions científiques i creatives alhora, creat l'any 1893 per l'escriptor francès Alfred Jarry, el qual la definí com la "ciència de les solucions imaginàries, que uneix simbòlicament a les seues accions, les propietats dels objectes descrits per la seua virtualitat". Literalment, patafísica (contracció del grec ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά - epì tà metà tà phusiká) significa "allò que és darrere del que ve més enllà de la física" (entenent com "més enllà de la física" el que anomenaríem metafísica).
Cal resumir, d'una manera potser més entenedora, que la patafísica fou, principalment, una reivindicació de l'absurd, a través d'una complexa teorització sobre la destrucció dels prejudicis creats per la percepció del món real, essent la teoria que posteriorment inspirà els surrealisme i el teatre de l'absurd.
Un dels principis fonamentals de la patafísica és "l'equivalència, el que potser explicaria el rebuig que manifestem en contra de tot el que és seriós, però també d'allò que no ho és gens, ja que per a nosaltres tot és una mateixa cosa: la patafísica".
La patafísica es presentava sovint en forma de discurs a institucions científiques, filosòfiques o esotèriques, on s'argumentava que era un joc de l'esperit, proposant a l'audiència que reflexionaren profundament sobre el seu entorn, tractant de descobrir un univers paral·lel. Els patafísics defensaven que  "El patafísic observa el món i l'univers d'una manera particular, per exemple, en lloc d'enunciar la llei de la caiguda d'un cos vers un centre, el patafísic preferirà aquella de l'ascensió del buit envers a una perifèria".

Una manera d'entendre aquest fenomen és llegir el Butlletí Oficial de la Facultat de les Ciències Inútils. (en castellà)

BOFCI  https://www.mensa.es/carrollia/listabofci.htm

Nota: Aquestes lectures ens poden fer canviar la perspectiva a l'hora de veure el món.