PRESENTACIÓ DINÀMICA DE DIAPOSITIVES

Descarregant-vos i instal·lant-vos aquest programa podreu crear presentacions dinàmiques de diapositives.

http://download.videohelp.com/tin2tin/download.html

ÉS LÒGIC, NO?

QUIZ: SABEU ON ESTÀ LA BADIA CATALANA I L'HOTEL CALETA?

ÀNGEL CUSTODI DEL REGNE DE VALÈNCIA DEL PALAU DE LA GENERALITAT

PATAFISICA I CIÈNCIES INÚTILS

La patafísica és un corrent, amb ambicions científiques i creatives alhora, creat l'any 1893 per l'escriptor francès Alfred Jarry, el qual la definí com la "ciència de les solucions imaginàries, que uneix simbòlicament a les seues accions, les propietats dels objectes descrits per la seua virtualitat". Literalment, patafísica (contracció del grec ἐπὶ τὰ μετὰ τὰ φυσικά - epì tà metà tà phusiká) significa "allò que és darrere del que ve més enllà de la física" (entenent com "més enllà de la física" el que anomenaríem metafísica).
Cal resumir, d'una manera potser més entenedora, que la patafísica fou, principalment, una reivindicació de l'absurd, a través d'una complexa teorització sobre la destrucció dels prejudicis creats per la percepció del món real, essent la teoria que posteriorment inspirà els surrealisme i el teatre de l'absurd.
Un dels principis fonamentals de la patafísica és "l'equivalència, el que potser explicaria el rebuig que manifestem en contra de tot el que és seriós, però també d'allò que no ho és gens, ja que per a nosaltres tot és una mateixa cosa: la patafísica".
La patafísica es presentava sovint en forma de discurs a institucions científiques, filosòfiques o esotèriques, on s'argumentava que era un joc de l'esperit, proposant a l'audiència que reflexionaren profundament sobre el seu entorn, tractant de descobrir un univers paral·lel. Els patafísics defensaven que  "El patafísic observa el món i l'univers d'una manera particular, per exemple, en lloc d'enunciar la llei de la caiguda d'un cos vers un centre, el patafísic preferirà aquella de l'ascensió del buit envers a una perifèria".

Una manera d'entendre aquest fenomen és llegir el Butlletí Oficial de la Facultat de les Ciències Inútils. (en castellà)

BOFCI  https://www.mensa.es/carrollia/listabofci.htm

Nota: Aquestes lectures ens poden fer canviar la perspectiva a l'hora de veure el món.

UN MAPA BEN CURIÓS DEL 1854 publicat a Madrid

Vídeo sobre el misteri del basc

https://www.youtube.com/watch?v=fIjwSYsvGFo

El misteri de l'èuscar

En ocasió del Dia Internacional de l'Èuscar repassem les hipòtesis, més versemblants o menys, sobre el seu origen

El 3 de desembre és el Dia Internacional de la Llengua Èuscara, instaurat el 1949 per l' Eusko Ikaskuntza (Societat d'Estudis Bascs), és una jornada per a valorar, reivindicar i difondre aquest idioma de totes passades singular, especialment quant a l'origen: l' èuscar és considerat una
llengua aïllada, sense relació genèrica ni genètica clara amb cap altra i diferenciada tipològicament dels idiomes romànics i indoeuropeus de l'entorn. Això ha portat moltes hipòtesis, fins ara no concloents, algunes de les quals d'allò més fantasioses.
Al segle XIX, quan es van començar a comparar i classificar científicament les llengües per a establir-ne l'origen i possibles interrelacions, l'aïllament i la singularitat del basc es van evidenciar encara més com a única llengua pre-romànica de la península Ibèrica i una de les poques no derivades del tronc indoeuropeu a Europa, al costat del finès i l'estonià, l'hongarès i el turc.
De les comparacions que s'han dut a terme d'aleshores ençà entre l'èuscar i tot de llengües per a intentar de trobar-hi un origen comú, n'hi ha dues que han suscitat més debat.

D'una banda hi ha la hipòtesi bascoiberista , que defensa la possibilitat d'un parentiu entre l'èuscar i l'ibèric. Julio Caro Baroja, per exemple, proposava que l'èuscar era la resta viva de l'ibèric, una llengua parlada antigament a la costa mediterrània de la península Ibèrica i a Aquitània. Pel filòleg Antonio Tovar (seguit, entre més, per Joan Coromines), l'èuscar forma part d'una llunyana família
lingüística formada també per l'ibèric i el tartessi (de l'Algarve portuguès). Però el desxiframent de l'escriptura ibèrica, a mitjan segle XX, va aigualir la tesi i Tovar mateix, juntament amb el lingüista Koldo Mitxelena, va comprovar que els texts en aquesta misteriosa llengua no es podien interpretar amb l'èuscar i que, si de tot cas, les semblances eren superficials.
 Alguns lingüistes han anat una mica més enllà en aquesta línia i han suggerit que un protobasc i un protoiber poden provenir d'un mateix grup de llengües emparentades.

La segona hipòtesi, la relacionaria genèticament amb les llengües parlades a banda i banda del Caucas, entre les mars Càspia i Negra. Hi ha estudiosos que parlen fins i tot d'un complex ibero-caucàsic de llengües. Tot i que els defensors d'aquesta teoria han mirat de destacar-ne algunes semblances lèxiques (sovint amb mètodes comparatius poc rigorosos), en general el suposat lligam
entre l'èuscar i les llengües caucàsiques i kartvelianes es basa més en factors circumstancials, com ara que tots són idiomes ergatius (el subjecte adopta una forma o una altra segons si hi ha un verb transitiu o intransitiu), posposicionals i segueixen un ordre subjecte-objecte-verb. De fet, alguns trets propis de l'èuscar (el caràcter ergatiu, les característiques aglutinants...) han estat motiu emprat per a
relacionar-lo amb llengües ben distants. I, aplicant la comparació de lèxic, s'ha arribat a emparentar amb l'amazic del nord de l'Àfrica i fins i tot amb un idioma subsaharià, el dogon, malgrat que la pretensió se sostingui únicament amb llistes de paraules extretes de diccionaris actuals.

Una altra proposta poc fonamentada és la d'una superfamília denecaucàsica o sinocaucàsica, que defensa un lligam molt reculat en el temps de les llengües na-dené (parlades a l'Amèrica del Nord), sino-tibetanes (com el xinès i el tibetà), caucàsiques i ienisseiques (parlades a la zona central de Sibèria) amb dos idiomes aïllats: l'èuscar i el buruixaski, parlat al nord del Paquistan.

Són, tot plegat, hipòtesis amb més fonament o menys ( Robert R. Trask, a ' The History of Basque', en proposa un extens recompte), que no han permès de determinar ni de bon tros fins ara l'origen de l'èuscar i quines relacions de parentiu podria tenir amb més llengües. El basc és, ara com ara, un idioma únic i aïllat a l'Europa occidental, sense relació amb cap llengua coneguda i que, des
d'època pre-històrica, s'ha parlat a banda i banda del Pirineu: va conviure amb l'ibèric, va adoptar molts préstecs del llatí i va incidir com a substrat en la configuració del castellà.
3 desembre 2014
Una notícia de VilaWeb.cat
Edició GENERAL
http://www.vilaweb.cat
Enllaç permanent

Un curt d'alumnes entremaliats (per no dir cabronets)

En aquest curtmetratge apareix gent sense roba. Si algú es pot sentir ofés per les imatges val més que no el mire.
https://www.youtube.com/watch?v=CspAlqKDfZY

english irregular verbs

Una manera musical, en forma de rap, per a aprendre els verbs irregulars anglesos.

https://www.youtube.com/watch?v=gNaDvAYC0Jw