Els poltres, quan els passava algú pel costat, renillaven i s'allunyaven galopant, galopant...Sota la seua finestra hi havia un rusc; les abelles, a vegades, tot volant atretes per la llum, anaven a colpejar els vidres i rebotien com unes pilotetes d'or. Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res! Havia anat despenent-ho a través de les aventures de la seua ànima, en les seves successives condicions, en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor. I així havia anat perdent-ho tot al llarg de la seua vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada