LES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Els
elements bàsics en tot procés de comunicació són els següents:
referent, canal, emissor, missatge, receptor i codi.
Emissor:
és qui emet o dóna informació.
Receptor:
és qui rep la informació.
Missatge:
és la informació que es dóna o es rep.
Referent:
és allò a que fa referència el missatge.
Codi:
és la llengua o el sistema de signes en què es troba expressat el
missatge.
Canal:
és el medi pel qual es transmet la informació.
La
comunicació no sempre és un pur acte d’intercanvi d’informació
entre les persones. Hi ha vegades que només ens interessa saber si
el canal de comunicació funciona, o volem expressar emocions o volem
que l’emissor realitze determinades accions.
Per
això, segons quin és l’element de la comunicació que destaquem,
podem distingir les funcions del llenguatge següents:
Funció
referencial: quan el missatge es limita a transmetre informació
sobre un referent, de manera objectiva. Aquest arbre és una alzina.
La Terra gira al voltant del Sol.
Funció
emotiva: si el missatge expressa el que sent l’emissor. Per
tant, es dóna informació i a la vegada s’expressa un estat d’ànim
de l’emissor. Em fa mal el cap Avui estic bé...
Funció
conativa: es pretén que el receptor faça unes determinades
coses. Per tant, l’element més important de la comunicació seria
el receptor. Beu! Calla i seu!
Funció
fàtica: tant l’emissor com el receptor poden obrir i tancar la
comunicació, comprovar si el canal funciona. Escolte? Adéu! Sí,
sí, t’entenc...
Funció
metalingüística: predomina aquesta funció quan fem servir el
llenguatge per parlar sobre el mateix llenguatge. La paraula finestra
té tres síl·labes. Com s’escriu la paraula cavall?
Funció
poètica: quan es vol donar més importància a la forma del
missatge. És pròpia de la poesia, dels acudits, dels jocs de
paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada