Pepa i Pepe: https://youtu.be/IpaabDdQNO8
Curricé, NO ES NO: https://www.youtube.com/watch?v=WpYkxSSpQ4g
divendres, 1 de desembre del 2017
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Enllaços a diferents vídeos sobre la violència de gènere
Pepa i Pepe: https://youtu.be/IpaabDdQNO8
Curricé, NO ES NO: https://www.youtube.com/watch?v=WpYkxSSpQ4g
Pepa i Pepe: https://youtu.be/IpaabDdQNO8
Curricé, NO ES NO: https://www.youtube.com/watch?v=WpYkxSSpQ4g
dijous, 23 de novembre del 2017
ORIENTACIÓ FINAL D'ETAPA
Hi ha:
-Qüestionari d'interessos professionals
-PAU
-Universitat
-Cicles
-Ensenyaments artísitics
-Forces de l'estat
divendres, 17 de novembre del 2017
SOLUCIONS AUTOAVALUACIÓ
1. a) Els elements
misteriosos i inquietants que apareixen en el fragment són: la
foscor que no permet distingir els caminets, les branques ombrívoles
dels arbres, les fulles seques que cruixen.
b) El que fa saber
a Mattia que Michela fa molt que se n’ha anat és que el lloc on
estava asseguda està fred. Se’n devia haver anat de seguida que
ell l’havia deixada, perquè el seient estava tan fred com la
resta.
c) Sí, Mattia ha
de tenir cura de Michela. És així perquè Michela és disminuïda
mental. Es pot saber quan Mattia diu que és una «estúpida
retardada que no entendrà mai res».
3. Resposta oberta.
(Possibilitats.) Les primeres formes que hi apareixen amb la
característica que es demana són les següents:
a) Un present: sap.
b) Un futur:
entendràs.
c) Un imperfet: era.
d) Un subjuntiu:
sigues.
e) Un passat: va
entrar.
f) Un perfet: va
entrar.
g) Un indicatiu: va
entrar.
h) Una segona
persona: ets.
4.
a) En les
pel·lícules caracteritzen els pirates com a llenguallargs i
bevedors d’aiguardent.
b) Era un
nord-americà malcarat, però no era un busca-raons,
com alguns en malparlaven.
c) El meu cosí
germà no pot dormir si sent el tic-tac a la tauleta de
nit.
d) Tot el traçat
del ferrocarril estava tancat amb filferro.
e) M’agraden les
pomes de l’agredolç, però a la fruiteria no en tindran
fins despús-demà.
f) He anat a una
reunió de lletraferits i he acabat com un allioli.
g) El poble s’ha
convertit en una ciutat dormitori i això em té corprés.
h) Hi hagué una
fuita de salfumant; encara gràcies que va poder fugir pel
celobert.
i) Els conceptes
fisicoquímics són difícils, i no em faràs capgirar
la meua opinió.
5.
Fusionats:
llenguallargs, aiguardent, malcarat, malparlaven, ferrocarril,
filferro, agredolç, lletraferits, allioli, corprés, fisicoquímics,
capgirar, salfumant, celobert,
Amb guionet
Solts: cosí germà,
ciutat dormitori
x, r, s :
busca-raons
Punt cardinal:
nord-americà
Accent:
Repetitiu: tic-tac
Temps: despús-demà
6.
paraigua,
esclata-sang, rentaplats, altaveu, Vila-real, camacurt, torcamans,
aiguaneu, trencanous, malnom, migdia, guardabosc, escurabutxaques,
telenovel·la.
7.
a) Mon pare va
arribar al món pels pèls.
b) Ell diu que sí,
però jo no sé si se celebra la festa.
c) Va dutxar el nét
i el deixà ben net.
d) Sóc un soc, ho
reconec! No em puc enfadar perquè no té te.
e) Així que va
entrar al zoo, va tirar a l’ós l’os que portava per al gos.
8.
Les paraules del
text que porten accent diacrític són: més, mà, vés, què.
10.
Les cartes que
enviem per correu convencional no tenen res a veure són iguals, pel
que fa a les característiques formals, amb les que enviem per correu
electrònic. F
Els mots derivats
compostos es formen unint paraules que existeixen en la llengua de
manera independent, i els compostos derivats es formen afegint afixos
a un lexema. F
Les formes verbals
ens donen informació de gènere, nombre, persona, mode, aspecte i
veu. V
L’accent diacrític
s’usa per a diferenciar mots que tenen la mateixa forma gràfica
però significats diferents. V
Es poden considerar
novel·les d’intriga totes les que toquen aquest tema, encara que
siga de manera molt parcial si n’és el principal. F
dilluns, 16 d’octubre del 2017
EIXIDES DEL BATXILLERAT
Vos passe un enllaç on podeu trobar info interessant...està molt completa.
http://www.educaweb.com/contenidos/educativos/bachillerato/salidas-conexiones-bachillerato/
dimecres, 17 de maig del 2017
divendres, 24 de març del 2017
EXÀMENS DE LA JQCV
Política Lingüística convoca les proves per a l'obtenció dels certificats de coneixements de valencià de la JQCV
Per a l'any 2017 es realitzaran les proves de nivell A2 i B1 de coneixements de valencià i les proves de grau mitjà i de grau superior. A més, pel que fa als exàmens de capacitació tècnica, també s'han convocat el Certificat de Llenguatge Administratiu, el Certificat de Correcció de Textos i el Certificat de Llenguatge als Mitjans de Comunicació.
Les proves tindran lloc en 24 localitats del territori valencià per a cobrir la demanda de tot el territori. En concret, les localitats on tindrà lloc la prova són : Alacant, Alcoi, Alzira, Benidorm, Buñol, Borriana, Castelló de la Plana, Dénia, Elda, Elx, Gandia, Llíria, Ontinyent, Orihuela, Paterna, Sagunt, Segorbe, Sueca, Torrent, València, la Vall d'Uixó, Villena, Vinaròs i Xàtiva.
El termini de presentació de sol·licituds consta de dos períodes. El primer període des del 27 de març fins al 21 d'abril, el segon període des de l'1 fins a l'11 de setembre . Per a poder participar s'haurà de presentar l'imprés que estarà a disposició dels interessats en la Conselleria d'Educació, en les direccions territorials d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en la web de la JQCV.
Les persones que disposen d'un DNI amb certificat electrònic incorporat o de firma electrònica de l'Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana també podran fer la inscripció i el pagament de les taxes per via telemàtica en la web. En aquest cas no serà necessari presentar la inscripció en cap registre.
Calendari de les proves
Cal recordar que les proves de coneixements orals, de grau elemental i els certificats de capacitació tècnica es realitzaran en una única fase. No obstant això, les proves de grau mitjà i de grau superior es realitzaran en dues fases i únicament podran realitzar la segona fase els aspirants que hagen superat la primera.
El calendari de la prova es divideix en dos períodes, el primer se celebrarà entre els mesos de maig i juny i el segon serà al mes de novembre. En concret, el primer període començarà el 27 de maig amb la realització de les proves de certificat d'A2 de coneixements de valencià, la primera fase del certificat de grau mitjà (àrees 1 i 2) i el certificat de llenguatge administratiu. El 3 de juny de 2017 es realitzaran les proves del certificat de B1 de coneixements de valencià i la primera fase del certificat de grau superior (àrees 1 i 2). El 10 de juny de 2017 es realitzaran les proves de la segona fase del certificat de grau mitjà (àrees 3 i 4) i el certificat de llenguatge als mitjans de comunicació. I finalment, el 17 de juny de 2017 es realitzaran les proves de la segona fase del certificat de grau superior (àrees 3 i 4) i el certificat de correcció de textos.
Pel que fa al segon període, aquest començarà el 4 de novembre amb la realització de les proves de certificat d'A2 de coneixements de valencià, la primera fase del certificat de grau mitjà (àrees 1 i 2) i el certificat de llenguatge administratiu. L'11 de novembre es realitzaran les proves del certificat de B1 de coneixements de valencià i la primera fase del certificat de grau superior (àrees 1 i 2). El 18 de novembre es realitzaran les proves de la segona fase del certificat de grau mitjà (àrees 3 i 4) i el certificat de llenguatge als mitjans de comunicació. I finalment, el 25 de novembre es realitzaran les proves de la segona fase del certificat de grau superior (àrees 3 i 4) i el certificat de correcció de textos.
dimarts, 21 de març del 2017
DECRET DE DRETS I DEURES DE L'ALUMNAT (extracte)
Conselleria
d’Educació
DECRET
39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en
els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i
sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o
tutores, professorat i personal d’administració i servicis.
[2008/4159]
CAPÍTOL
II
Dels
deures de l’alumnat
Article
24. Deure d’estudi i d’assistència a classe
L’estudi
és un deure bàsic dels alumnes, que comporta el desenrotllament i
aprofitament de les seues aptituds personals i dels coneixements que
s’impartisquen. La finalitat del deure a l’estudi és que, per
mitjà de l’aprenentatge efectiu de les distintes matèries que
componen els currículums, els alumnes i les alumnes adquirisquen una
formació integral que els permeta assolir el màxim rendiment
acadèmic, el ple desenrotllament de la seua personalitat,
l’adquisició d’hàbits intel·lectuals i tècniques de treball,
la preparació per a participar en la vida social i cultural, i la
capacitació per a l’exercici d’activitats professionals.
Este
deure bàsic, que requerix esforç, disciplina i responsabilitat per
part dels alumnes, es concreta en les obligacions següents:
a)
Tindre una actitud activa, participativa i atenta a classe, sense
interrompre ni alterar el funcionament normal de les classes.
b)
Participar en les activitats formatives orientades al desenrotllament
del currículum.
c)
Assistir al centre educatiu amb el material i l’equipament
necessaris per a poder participar activament en el desenrotllament de
les classes.
d)
Realitzar les tasques encomanades pel professorat en l’exercici de
les seues funcions.
e)
Realitzar l’esforç necessari en funció de la seua capacitat, per
a comprendre i assimilar els continguts de les distintes àrees,
assignatures i mòduls.
f)
Respectar l’exercici del dret i el deure a l’estudi dels
altresalumnes.
g)
Respectar l’exercici del dret i el deure a la participació en les
activitats formatives dels altres alumnes.
h)
Romandre en el recinte escolar durant la jornada lectiva.
i)
Atendre les explicacions, manifestar esforç personal i de superació
per a traure el màxim rendiment.
j)
Qualssevol altres establides per la normativa vigent.
4.
Els alumnes i les alumnes tenen, així mateix, deure d’assistir
a classe amb puntualitat.
dimecres, 15 de març del 2017
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
LES
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
Els
elements bàsics en tot procés de comunicació són els següents:
referent, canal, emissor, missatge, receptor i codi.
Emissor:
és qui emet o dóna informació.
Receptor:
és qui rep la informació.
Missatge:
és la informació que es dóna o es rep.
Referent:
és allò a que fa referència el missatge.
Codi:
és la llengua o el sistema de signes en què es troba expressat el
missatge.
Canal:
és el medi pel qual es transmet la informació.
La
comunicació no sempre és un pur acte d’intercanvi d’informació
entre les persones. Hi ha vegades que només ens interessa saber si
el canal de comunicació funciona, o volem expressar emocions o volem
que l’emissor realitze determinades accions.
Per
això, segons quin és l’element de la comunicació que destaquem,
podem distingir les funcions del llenguatge següents:
Funció
referencial: quan el missatge es limita a transmetre informació
sobre un referent, de manera objectiva. Aquest arbre és una alzina.
La Terra gira al voltant del Sol.
Funció
emotiva: si el missatge expressa el que sent l’emissor. Per
tant, es dóna informació i a la vegada s’expressa un estat d’ànim
de l’emissor. Em fa mal el cap Avui estic bé...
Funció
conativa: es pretén que el receptor faça unes determinades
coses. Per tant, l’element més important de la comunicació seria
el receptor. Beu! Calla i seu!
Funció
fàtica: tant l’emissor com el receptor poden obrir i tancar la
comunicació, comprovar si el canal funciona. Escolte? Adéu! Sí,
sí, t’entenc...
Funció
metalingüística: predomina aquesta funció quan fem servir el
llenguatge per parlar sobre el mateix llenguatge. La paraula finestra
té tres síl·labes. Com s’escriu la paraula cavall?
Funció
poètica: quan es vol donar més importància a la forma del
missatge. És pròpia de la poesia, dels acudits, dels jocs de
paraules.
dijous, 9 de març del 2017
dimarts, 7 de març del 2017
NOTES DE TALL
enllaç a una pàgina que ens informa de les notes de tall de totes les universitats espanyoles
notes de tall
notes de tall
dijous, 2 de febrer del 2017
dimecres, 18 de gener del 2017
PERQUÈ - PER A QUÈ
PER
A QUÈ – PERQUÈ
a)
Per
a què ...? = per a quina cosa ...? = amb quina finalitat ...?
per
a què vols el martell?
Només
és correcta si és interrogativa i equival a "per a quina cosa"
o "amb quina finalitat"
Tantes
hores de feina dedicades, per a què?
El
tècnic ens explicarà per a què serveix això. (interrogativa
indirecta)
b)
*per
a què (o per a que) > a fi que = perquè (+ subjuntiu)
conjunció
de finalitat
us
telefonem perquè ens digueu si accepteu l'oferta
Cal
dir "perquè" quan no encapçala una interrogació sinó
que és una conjunció que podem substituir per: "a fi que"=
"per tal que" = "perquè"
dimecres, 11 de gener del 2017
dimarts, 10 de gener del 2017
VERB PROBLEMÀTIC
Consideracions al voltant del verb INFORMAR: (extret de la pàgina de gencat.cat OPTIMOT)
enllaç directe a la fitxa d'optimot
En ocasions pot convenir, per evitar repeticions, fer la substitució dels dos complements (el directe i el preposicional introduït per la preposició de) pels pronoms corresponents. Per exemple: Li oferim un pla d'ampliació de la seva assegurança de la llar. Vingui a l'oficina i el n'informarem. En aquest cas, els pronoms el i n' (en) substitueixen, respectivament, el complement directe de persona (a vostè) i el complement preposicional (del pla d'ampliació de la seva assegurança de la llar).
Si es vol evitar aquesta combinació de pronoms perquè resulta forçada, es pot o bé canviar el tractament personal i escollir la segona forma de plural (us n'informarem), o bé, si es vol mantenir el tractament de vostè, es pot optar per no fer la substitució del complement preposicional: Vingui a l'oficina i l'informarem del pla.
enllaç directe a la fitxa d'optimot
Títol
informar algú d'alguna cosa (substitució pronominal)
informar (règim verbal)
Resposta
El verb informar és transitiu i exigeix un complement directe de persona: Informarem el director de la caiguda dels preus. També admet, com es veu en l'exemple, un altre complement introduït amb una preposició (de la caiguda dels preus o bé sobre la caiguda dels preus). En aquest cas, es tracta d'un complement preposicional: s'informa d'alguna cosa o sobre alguna cosa. El verb informar també admet una oració introduïda per la conjunció que. El complement introduït per la preposició de (o sobre) cau davant de la conjunció que: Informarem el director que no podem apujar els preus.En ocasions pot convenir, per evitar repeticions, fer la substitució dels dos complements (el directe i el preposicional introduït per la preposició de) pels pronoms corresponents. Per exemple: Li oferim un pla d'ampliació de la seva assegurança de la llar. Vingui a l'oficina i el n'informarem. En aquest cas, els pronoms el i n' (en) substitueixen, respectivament, el complement directe de persona (a vostè) i el complement preposicional (del pla d'ampliació de la seva assegurança de la llar).
Si es vol evitar aquesta combinació de pronoms perquè resulta forçada, es pot o bé canviar el tractament personal i escollir la segona forma de plural (us n'informarem), o bé, si es vol mantenir el tractament de vostè, es pot optar per no fer la substitució del complement preposicional: Vingui a l'oficina i l'informarem del pla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)