DEFINICIONS DE LLENGUA

DVN

Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d'una comunitat, que servix bàsicament per a la comunicació.

Diccionari.cat

Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d'una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.

VOX

Conjunt de paraules que es combinen segons unes normes establertes i que usa una comunitat de parlants per comunicar-se.

IEC

1 Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació.
2 Conjunt de regles subjacents a tot acte de parla, que afecta els diversos components d’un sistema lingüístic.

DCVB

3.Llenguatge o conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació.

JESÚS TUSON

Llenguatge: facultat oral de comunicació pròpia dels éssers humans amb què es poden transmetre els esdeveniments, interns i externs, mitjançant un sistema de senyals convencionals organitzat en dos nivells: el del so i el del sentit.

Llengua: construcció que cada parlant fa en si mateix a partir de les dades amb què es troba en el seu entorn o comunitat de parla.

LITERATURA 2N BATXILLERAT

D'acord amb el nou currículum de batxillerat els continguts  de literatura de l'assignatura de valencià són els següents:

Anàlisi i interpretació crítica de la literatura del segle XX i de l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.

La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX i l’actualitat.

El modernisme: la poesia, la novel·la, el teatre.

El noucentisme: la poesia, la problemàtica de la novel·la, el teatre.

Les avantguardes.

La poesia de la postguerra.

La narrativa de la postguerra.

Les noves propostes teatrals.

L’assaig de postguerra.

La literatura des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en compte els aspectes següents: -Vinculació del text al context social, cultural i històric.

-Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text.

-Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.

-Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.

Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, la llibertat, estereotips femenins, el sentit de l’existència, el joc literari i l’avantguarda, l’home en societat, la visió d’Europa i Espanya, etc.  

proves PAU

Us pose un enllaç a una pàgina de la Universitat de València on trobareu informació sobre les proves d'accés a la universitat.

proves PAU

En aquesta pàgina teniu els temes de literatura

temes literatura PAU

POLIFONIA

LES VEUS DEL DISCURS O POLIFONIA

La polifonia es defineix com el conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol situació comunicativa.
Per a descobrir aquest conjunt de veus convé que distingim entre la realitat externa al text i la realitat discursiva.

1. A la realitat externa hi ha:

• L'autor/-a real del text: és la persona real que ha escrit el text (l'emissor).
• El lector/-a real que llig el text (el receptor)
• L'autor model o la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura del text.
• El lector model, és a dir, el tipus de lector a qui va adreçat el text i en qui pensa l'autor quan el construeix.

2. A la realitat discursiva trobem:

• El locutor, és a dir, la veu que condueix el text. Es tracta del narrador en els textos narratius, de la veu en primera persona dels textos subjectius (argumentatius) i en tercera persona o primera del plural, en els textos objectius, propis de l'àmbit acadèmic.
• L'al·locutari, quan el locutor s'adreça directament al receptor i li parla de tu, de vosté o de vós. Pot aparéixer o no. En textos narratius parlarem de narratari.
• L'enunciador o enunciadors, són els personatges diferents del locutor que prenen veu pròpia en el text.

La polifonia es manifesta mitjançant diversos procediments:

1. El discurs reportat:

• Estil directe: la veu de l'enunciador apareix reproduïda directament en el text d'una manera literal sense cap modificació, mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i verbs de dicció: dir, explicar, preguntar...Per exemple:"No hi renunciaré de cap manera!", va exclamar.
• Estil indirecte: la veu de l'enunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les adaptacions necessàries. Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria.
• Estil indirecte lliure: la veu de l'enunciador apareix en el text inserida en el discurs del locutor, que li cedeix la paraula indirectament sense cap marca gràfica ni cap verb de dicció. Per exemple: Volia que els quedara ben clar: no hi renunciaria de cap manera.

2. La intertextualitat, o incorporació de textos d'altres autors. És un recurs molt habitual en els textos formals, sobretot de l'àmbit acadèmic, però també es produeix a escala informal quan reproduïm una citació, un refrany, una cançó...
Quan es produeix la polifonia, la subjectivitat de l'emissor pot manifestar-se pel fet que adopta el punt de vista d'un determinat personatge o enunciador. En aquest cas, diem que l'emissor manifesta empatia envers l'enunciador en qüestió, és a dir, es posa en el seu lloc i s'identifica amb la seua manera de pensar, de sentir o d'actuar.

LECTURES RECOMANADES