En la meua adolescència vaig constatar que el meu camí era la literatura i més tard ho he confirmat amb la meua professió. Ara bé, aquest camí m'ha fet anar de llibre en llibre de la mateixa manera que una abella va de flor en flor, i això m'ha permés conéixer llibres i més llibres, uns de millors i uns altres de pitjors, uns de més entretinguts i altres de més avorrits. Per què us conte tot això, doncs perquè en eixa època vaig llegir tres llibres que mai no oblidaré, 1984 de George Orwell, Un món feliç d'Aldous Huxley i El senyor de les mosques de William Goldwin. Recomane a tots els lectors d'aquest bloc, independentment de l'edat que tinguen, la lectura d'aquests llibres.
Si cliqueu en els enllaços dels títols que he posat anireu als arguments dels llibres.
M'agradaria que tots aquells que hagen llegit algun llibre que pensen que siga recomanable que ho diguen en aquest bloc i així, entre tots, farem una "selecta" selecció de llibres. Si a més de donar el títol i l'autor poseu l'argument serà més profitós i més útil per als interessats en la seua lectura.
Etiquetes
activitats
actor
Àngel Custodi
anglés
animació
anunci
apostrofació
article
assemblea
assistència a classe
atles
Ausiàs March
avantguardes
AVE
batalla
batxillerat
Botifarra
canal 9
cant
canvi i caiguda de preposicions
carrera
catalan bay
Cervantes
cincodias
consell
creació
CRIT
cròniques
cultismes
curtmetratge
deures
dialectes
diapositives dinàmiques
Diario de Valencia
dictat
dictats
dièresi
documental
dónde está
drets
el verí del teatre
elave
endevinalles
eneagrama
escut
Espriu
estendard
estil indirecte lliure
estupidesa
èuscar
falles
festa per la llengua
figuració
final d'etapa
funcions del llenguatge
gramàtica
història
JCF
jocs
JQCV
Las Provincias
lectures
lego
literatura
literatura PAU
llengua
llengua materna
llenguatge
llengües
llengües en perill
llibres
Llull
majúscules
mapa
Martí i Pol
monosíl·labs
moreres
mots
negocis de família
nom parts del dia
notes d'admissió
notes de tall
nothing to hide
ordre de cavalleria
orientació
País Valencià
països
passatemps
patafísica
patrimonials
PAU
pel·lícules
Pep Gimeno
per a què
perquè
poema
polifonia
pronoms febles
proves PAU
PSOE
RACV
rebel
regionalista
Regne de València
relatius
salari
Salva Iborra
senyera
serbi
sèries
sigles
síndrome laboral
Sirera
Solitud
solucions
subjuntiu
subordinades
teatre
teoria llengua
Tirant lo Blanc
traducció
transport marítim
treballs i controls
Tuson
UCD
UNESCO
València
veus del discurs
Víctor Català
videoedició
vídeos
violència de gènere
vocals obertes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Coincidisc amb tu en les impresions sobre els tres llibres. Reconec que cal tenir una certa competència lectora, però qualsevol alumne una mica madur podria gaudir de ells. Gràcies per la recomanació.
Hi ha tants llibres per recomanar que resulta difícil fer un simple llistat.Cal tenir present el gust i els interessos dels futurs lectors; encara que de vegades obrir-los mons nous els resulta interessant. Així de sobte se´m venen al cap els llibres de la Carlota que ha escrit Gemma Lienas, Com el diari lila, el diari vermell i el diari blau, sobre sexisme, informació sexual i violència de gènere respectivament; docs aquests llibres han sigut un gran descobriment, sobretot per algunes alumnes de 3r i 4t d' ESO. Ja en pensaré més.
Per allò de què "els llibres parlen dels llibres per a, finalment, parlar-nos a nosaltres (és l'única cosa que intente explicar-vos els darrers i els propers dilluns al Cefire) vull citar l'obra narrativa completa d'un escriptor que me mereix tota la consideració i respete (i que, com és habitual, va viure i escriure al marge de circs polítics-mediàtics i/o capelletes endogàmiques i autopremiades. Com qui no fa la cosa, crec jo, JESÚS MONCADA (mort fa uns pocs anys) ens ha deixat alguns dels relats més impactants -és a dir, allò que hom diu "ben fets", sòlids i alhora suggeridors- escrits en català darrerament... Col·leccions de contes com El café de la Granota o Històrites de la ma esquerra i novel·les com Camí de sirga, Estremida memòria i Calaveres atònites (cite els títols de memòria...) haurien de servir de referència més sovint, tant per a escriptors com per a lectors. Amés a més, no vull deixar l'ocasió que m'ha brindat la teua amabilitat per a aconsellar també la clàssica (però poc llegida, per a variar...) sèrie "Carvalho" de MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN. Aquestes magnífiques dinou novel·les "negres" ens portaran de cap a les novel·les de l'italià andrea camilleri protagonitzades pel detectiu Montalbano. Unes vacances estivals com les que s'apropen (ja falta menys...) són una ocasió inmillorable per endinsar-nos en aquests autors i pasar-ho d'allò més bé.
Ah!... I la meua més cordial enhorabona per aquest blog i per la teua iniciativa en l'ús de la xarxa com eina de classe. No puc dir al respecte més que aquella expresió admirativa ja clàssica: "chapeau!" (o, com diria un altre clàssic: "¡Me quito el cráneo!") Ens veiem el proper dilluns.
M'abellia poder dir alguna cosa en aquest blog que dóna un suport a l'assignatura i a la literatura fora de l'aula.A tots els savis consell ja esmentats jo afegiria el clàssic "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo, que em va impressionar en el seu moment i el veig un llibre apte per a adolescents i per a totes les edats. Per posar una nota de "color" afegiria una novel.la eròtica: "Temps de verema", de Joan Olivares de lectura fàcil i molt divertida. En la llengua veïna recomanaria un altre clàssic: "Cien años de soledad"; potser no siga una lectura juvenil, però és la millor novel.la que he llegit.
Torne a aquest blog per vindicar també als autors que heu citat. Respecte del comentari de José Miguel (per cert, lamente molt no haver pogut anar-hi al teu curset), pense que Jesús Moncada mereix reconeiximent internacional per la seua obra, suggerent i encisadora. Vaig llegir Camí de sirga i crec que no he llegit res millor dins dels autors actuals. De Vázquez Montalbán no cal dir molt, perquè ja té assegurat el cel dels gourmets literaris (i de Camilleri recomane La concesión del teléfono, una comèdia allunyada de l'estil Montalvano.
I, per fi, cita Carles a Pedrolo, un escriptor que si hagués escrit Acte de violència en Castellà, ara mateix el llegirien tots al batxillerat.
I els llibres que cita Carme, fins i tot en castellà tenen lectors fidels.
Salut a tots, especialment al mantenidor del blog.
Publica un comentari a l'entrada