LLENGUA CATALANA 2n BATXILLERAT

http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/segon.htm

ENLLAÇOS INFORMACIÓ PAU

http://www.ceice.gva.es/ca/web/universidad/informacion-pau

http://www.uji.es/serveis/use/base/orientacio/webtransiciosecundaria

PERQUÈ - PER A QUÈ

PER A QUÈ – PERQUÈ

a)

Per a què ...? = per a quina cosa ...? = amb quina finalitat ...?

per a què vols el martell?

Només és correcta si és interrogativa i equival a "per a quina cosa" o "amb quina finalitat"

Tantes hores de feina dedicades, per a què?

El tècnic ens explicarà per a què serveix això. (interrogativa indirecta)

b)

*per a què (o per a que) > a fi que = perquè (+ subjuntiu)

conjunció de finalitat

us telefonem perquè ens digueu si accepteu l'oferta

Cal dir "perquè" quan no encapçala una interrogació sinó que és una conjunció que podem substituir per: "a fi que"= "per tal que" = "perquè"

MANIFESTOS AVANTGUARDISTES

MANIFESTOS I ALTRES TEXTS DE LES AVANTGUARDES

VERB PROBLEMÀTIC

Consideracions al voltant del verb INFORMAR: (extret de la pàgina de gencat.cat  OPTIMOT)

enllaç directe a la fitxa d'optimot

Títol

informar algú d'alguna cosa (substitució pronominal) 

informar (règim verbal) 

Resposta

El verb informar és transitiu i exigeix un complement directe de persona: Informarem el director de la caiguda dels preus. També admet, com es veu en l'exemple, un altre complement introduït amb una preposició (de la caiguda dels preus o bé sobre la caiguda dels preus). En aquest cas, es tracta d'un complement preposicional: s'informa d'alguna cosa o sobre alguna cosa. El verb informar també admet una oració introduïda per la conjunció que. El complement introduït per la preposició de (o sobre) cau davant de la conjunció que: Informarem el director que no podem apujar els preus.

En ocasions pot convenir, per evitar repeticions, fer la substitució dels dos complements (el directe i el preposicional introduït per la preposició de) pels pronoms corresponents. Per exemple: Li oferim un pla d'ampliació de la seva assegurança de la llar. Vingui a l'oficina i el n'informarem. En aquest cas, els pronoms el i n' (en) substitueixen, respectivament, el complement directe de persona (a vostè) i el complement preposicional (del pla d'ampliació de la seva assegurança de la llar).

Si es vol evitar aquesta combinació de pronoms perquè resulta forçada, es pot o bé canviar el tractament personal i escollir la segona forma de plural (us n'informarem), o bé, si es vol mantenir el tractament de vostè, es pot optar per no fer la substitució del complement preposicional: Vingui a l'oficina i l'informarem del pla.

NOVES PROVES PAU

La Conselleria d'Educació anuncia que les proves d'accés a la universitat seran idèntiques a les que s'han fet fins ara 

enllaç al web de conselleria

Solitud, de Víctor Català

1 LA PUJADA
Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i en Matias, amb ganes d’estalviar el delit, preguntà al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. EI pagès, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, li féu de seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué a la Mila que s’ajoqués darrera d’ells, sobre el bossat. Ella guaità amb agraïment a n’aquell home desconegut, que li feia semblant mercè. Malgrat la bona cama que tenia, estava fatigada. Son marit li havia contat que de Llisquents, on els deixà l’ordinari, fins a Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quartassos que caminaven quan vegeren negrejar el campanaret del poble dalt del turó verdelós: d’aleshores fins a trobar el carro havia passat un altre quart llarg i entre el solei, la polseguera i la contrarietat, li havia donat un gran malhumor a la pobra dona. Tantost encauada en son niu de l’estora, amb el farce-llet de la roba al caire i l’esquena arrimada a un coster, es desféu el mocador que duia com una teuladeta sobre la cara, i agafant-lo pels becs l’esbategà contra les galtes. Estava acalorada, i l’aire fresquívol del mocador li passà pel coll i polsos com una manyaga dolça i una mica esgarrifa-dora que la resseguí tota: mes, al parar de ventar-se, es trobà més reposada i serena per a guaitar les belleses d’aquells camins que tantes vegades li havia ponderat en Matias. Mirà d’una banda i altra. Per darrera del carro fugia cap avall, fent tortes i esbiaixades, la carreterota veïnera, plena de sots, de roderes fondes i de crestes de fang ressec, que el pas de les rodes anava escantellant poc a po-quet, amb catxassa tan perfidiosa, que fins al pic de l’estiu no les deixaria mal arranades. Aleshores la carretera s’allivellaria amb matalassos de pols per una temporada, fins que la tornessin a malmetre els xàfecs tardorencs. A l’esquerra del carro s’aixecava un marge alterós, més eixit de dalt que de baix, com a punt d’esllavissar-se sobre el camí, però contingut per paretotes seques i desiguals, ventrudes ací i allà i més perilloses que el marge mateix. Al cim s’arrapaven les tanques de les feixes, fetes, a trossos, amb atzavares assocades, quals fulles, testes i polpudes, ferien l’espai com glavis apomellats, i, a trossos, amb tamarius de brancada bellugadissa o rengleres d’arns que aleshores començaven sa blanca florida tota enrondada de punxes.

De l’altra banda, i a cosa de cana i mitja per sota la carretera, s’estenia el pla de Ridorta, abraçat al turó i tot ell divís en partions simètriques, mateix que un gran tauler d’escacs. Aquestes partions eren els horts de regadiu, la riquesa del poble, esmerçada a bocinets entre tots els veïns, mercès a antics establiments emfitèutics. Aleshores s’hi veien virolejar arreu les notes frescals i alegres de la verdura tendra, clapejant la grogor colrada del terrer, enmig dels viarons d’aigua clara, que espurnejaven al sol com llenques d’espill. La Mila quedà ullpresa de tanta hermosura. A n’ella, la filla de la gran planúria, magra per falla de braços, d’aigua i d’adob, li semblà que no podia ésser veritable, sinó que la veia per virtut d’un miratge fantasiós, aquella altra planúria petiteta que, enclosa entremig d’un turó ple de cases i d’unes muntanyes de pedra crua i erma, tenia tan fecunda i riallera vida. Ni un pam de lloc vagatiu, ni una mala herba xuclant-se els sucs del terrer! Tot conreuat, tot girat de sota a sobre per l’aixada o per la fanga, tot amanyagat i servit a tall de senyor, tot fruitant superba-ment, amb una gran liberalitat d’amor i de bona volença! Allà baix, en la terra de la Mila, la gent s’esgranava pels camps espaiosament, posant força tros entre uns i altres, i per les vores i marges amplíssims, coberts de brostam i mengia de tota mena, verdejaven al sol els lluerts i pasturaven les herbotes resseques quatre vaques magres, que reganyaven el costellam, despullat com unes graelles i uns ossos de les anques tan punxeguts, que cuidaven a foradar-los-hi la pell. Aquí no se n’hi veia una de bèstia de mal profit, mes les persones hi estaven espesses com els dits en les mans: una munió de dones, com peces del gran joc, escampades arreu pel tauler, bellugaven, feineres i escarrassades com abelles, masegant la terra, fent muntar i baixar les poualanques, calçant la vianda o reposant sota la pampolada d’una figuera: totes amb les faldilles doblegades, els mocadors sobre la cara i braços i cames nus, adobant-se i embrunint-se al sol. La Mila, tot guaitant-se-les, sentí que se li esbatana-va son ànima calda de terrassana i que un anhel, una fal·lera dolçament ofegada, l’empenyia a baixar del carro, a ficar-se per aquells horts i grapejar també, com les dones aquelles, la terra tèbia, les fulles humides, l’aigua regalada que s’esmunyia pel mig de les balques, quals flors d’or capejaven senyorívolament arran de marge.