dijous, 22 de març del 2012
FALLES PIRINENQUES
La majoria de gent en pensar en falles pensa irremeiablement en València. Però les de València no són les únique falles que hi ha. A la vall de Boí, al pirineu lleidatà, es celebra, des de temps ancestrals les festes de les falles. Tot i estar relacionades amb el foc no tenen massa en comú amb les valencianes. Podeu visitar l'enllaç per tindre més informació.
falles pirinenques
falles pirinenques
dimarts, 24 de gener del 2012
dimarts, 29 de novembre del 2011
UN POEMA GRACIÓS AMB MONOSÍL·LABS
He trobat aquest poema, un tant escatològic, però simpàtic. Fixeu-vos que està construït utilitzant només paraules monosil·làbiques.
EL pet d'en Pol
En Pol ha fet un pet
i diu que el pet no put.
-No val! -li diu en Quel-,
fer un pet fa ser mol brut!
-“Un pet és com un raig
de vent que surt pel cul;
quan tu seus com jo sec,
surt un vent ple de fum.”
-“No fa mal el que fas,
no és pas molt el que put,
mes, no és mel, en cap cas,
i, qui en fa, és un brut.”
-“No sóc brut!, tots en fem!
És un gas que, quan surt,
treu un pes del teu cos.
Et sents bé, quan fas pum!”
-”No és cap mal, si ets tot sol;
si no el fas, tot fa mal;
mes, si vols ser com cal
vés a fer-lo un xic lluny!”
autor: Sebastià Oliveras i Duran
TREBALL RECUPERACIÓ LECTURA TERCER
TREBALL RECUPERACIÓ LECTURA TERCER ESO
NOTA 1: Ves en compte amb l’ortografia, ja que més de 20 faltes implicarà el suspens del treball.
NOTA 2: En posar els exemples has d’indicar la pàgina on es localitzen.
Respon de manera detallada, explicant el perquè de les respostes i exemplificant en tots els casos, les preguntes següents:
1. Per què el títol de la novel·la és el que és?
2. Agafa el text datat l’11 d’abril a les 12 del migdia i torna’l a escriure sencer canviant el narrador que hi apareix per un narrador extern omnniscient.
3. Copia el fragment en el qual Adrià manifesta la por que té a causa de l’animal o ésser que ha vist en l’instant en què aquest tancava la porta des de l’interior de la petita cel·la que es veia en el gravat del llibre. Indica la pàgina on es troba.
4. Explica el per què de la presència de la paraula següent: ilixua.
5. Digues quin és el dibuix que apareix a la trapa de la cripta, què representa i per què és aquest i no un altre.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
EN RECORD DE SALVA
La pèrdua d'un amic és un fet trist i lamentable, però més trist i lamentable encara és l'oblit. Perquè això no succeïsca incorpore en aquest blog un article de Sebastià Bennasar com a homenatge a la persona i amic que fou Salvador Iborra Mallol.
Hi ha una cosa de la qual em penedesc profundament: no haver pogut enregistrar totes les converses amb tu, estimat Salva. Quantes hores devem haver parlat de dones, de literatura, de la vida, del món? Deuen ser incomptables. I de vegades em semblen massa poques. Però tots els teus amics sabem que un sol horabaixa de conversa –o una sola matinada– equivalia a hores i hores de lectures i màsters i solituds i certeses, perquè, en cada una de les teves paraules, hi abocaves tot allò que havies llegit i que havies viscut, coses que sovint es barrejaven en allò que el nostre estimat Ponç Pons en diu 'escriviure'.
En aquests moments són moltes les persones que em demanen si sé res dels homes que et furtaren la vida, si han passat a disposició judicial, si és veritat això que en conten els mitjans, si sé quants anys passaran a la presó, si seran jutjats per assassinat o per homicidi i, a tots, els dic que no ho sé. No és que no m’interessi, però no crec que sigui la cosa important. La cosa important és que et llegeixin. I la cosa important és que se sàpiga que aquest país amb nom plural que tu tant t’estimaves ha perdut un gran poeta i un gran intel·lectual. Que amb la teva mort ens hem quedat sense les teves paraules futures. Nosaltres, els que hem tengut el rar privilegi que passassis per la nostra vida hem perdut un ésser estimat, però aquest país ha perdut una persona en el moment precís en què els seus fruits haurien pogut ser brutals.
És inevitable en aquests moments pensar en Bartomeu Rosselló Pòrcel, el poeta dissortat que més ha influït la literatura catalana (bé directament o bé com una influència directa sobre poetes que després han estat influències directes). Tu també ens has deixat tres llibres, un enfilall de versos de primer nivell, amb una tercera obra rodona, quasi perfecta. 'Els cossos oblidats' és un gran llibre, possiblement un dels més importants de la poesia contemporània en la nostra llengua precisament perquè és original, diferent, valent. La millor manera de servar-te en el temps és ensenyar la teva poesia, és que la llegeixin i que siguis una influència per a aquells qui han de venir darrere teu. Quedem-nos amb els versos, però no oblidem que els qui t'han furtat la vida també ens furten aquesta ciutat que amares amb delit i que molts ciutadans volen continuar servant.
Amic, que Aragorn i Gandalf et guiïn de cap a les terres dels elfs immortals on sempre sona 'Romeu i Julieta' dels Dire Straits i hi ha un núvol que et duu pluja, cafè i un whisky d’aquells bons. I que Ferrater, Ausiàs i Vicent Andrés Estellés t’acullin a taula.
Sebastià Bennasar, periodista i amic personal de Salvador Iborra
Sebastià Bennasar: Quan maten el futur d’un país (per al meu amic Salva)
El periodista i amic recorda el poeta Salvador Iborra
En aquests moments són moltes les persones que em demanen si sé res dels homes que et furtaren la vida, si han passat a disposició judicial, si és veritat això que en conten els mitjans, si sé quants anys passaran a la presó, si seran jutjats per assassinat o per homicidi i, a tots, els dic que no ho sé. No és que no m’interessi, però no crec que sigui la cosa important. La cosa important és que et llegeixin. I la cosa important és que se sàpiga que aquest país amb nom plural que tu tant t’estimaves ha perdut un gran poeta i un gran intel·lectual. Que amb la teva mort ens hem quedat sense les teves paraules futures. Nosaltres, els que hem tengut el rar privilegi que passassis per la nostra vida hem perdut un ésser estimat, però aquest país ha perdut una persona en el moment precís en què els seus fruits haurien pogut ser brutals.
És inevitable en aquests moments pensar en Bartomeu Rosselló Pòrcel, el poeta dissortat que més ha influït la literatura catalana (bé directament o bé com una influència directa sobre poetes que després han estat influències directes). Tu també ens has deixat tres llibres, un enfilall de versos de primer nivell, amb una tercera obra rodona, quasi perfecta. 'Els cossos oblidats' és un gran llibre, possiblement un dels més importants de la poesia contemporània en la nostra llengua precisament perquè és original, diferent, valent. La millor manera de servar-te en el temps és ensenyar la teva poesia, és que la llegeixin i que siguis una influència per a aquells qui han de venir darrere teu. Quedem-nos amb els versos, però no oblidem que els qui t'han furtat la vida també ens furten aquesta ciutat que amares amb delit i que molts ciutadans volen continuar servant.
Amic, que Aragorn i Gandalf et guiïn de cap a les terres dels elfs immortals on sempre sona 'Romeu i Julieta' dels Dire Straits i hi ha un núvol que et duu pluja, cafè i un whisky d’aquells bons. I que Ferrater, Ausiàs i Vicent Andrés Estellés t’acullin a taula.
Sebastià Bennasar, periodista i amic personal de Salvador Iborra
divendres, 15 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)