Solucionari.
Unitat
6
1.
Hospici:
casa on es recullen i mantenen els pobres i els orfes. Orfe:
mancat de pare, mare, o dels dos, dit sobretot
de qui és jove. Tosc:
fet sense finor, sense poliment, bast. Sanglots:
sospir intens, generalment acompanyat
de plor. Benèvoles:
favorables, fetes per a proporcionar el bé a algú. Àpats:
cadascuna de les menjades
que es fan al llarg del dia. Farinetes:
menjar fet de farina de cereals mòlts i aigua bullent. Cassó: cullerot
per a escudellar la sopa. Unces:
unitat de mesura equivalent a la dotzena part d’una lliura.
Estupefacte: sorprés,
admirat negativament. Zelador:
vigilant, persona que s’encarrega de custodiar algú. Reclusió:
tancament, privació de llibertat.
2.
Resposta
oberta. Una resposta model és la següent: Oliver Twist és portat a
un hospici, on la junta directiva l’examina
i li diu les condicions de la institució. Tot seguit, el porten a
l’habitació, col·lectiva i amb poques condicions.
Al cap de poc de temps, Oliver comprova que el menjar que els hi
donen és dolent i escàs. Els interns
es juguen a sorts qui ha d’anar a demanar que els donen més menjar
i li tocà a Oliver. En fer-ho, el cuiner
el colpeja amb un cassó. Després el tanquen i l’endemà posen un
cartell a la porta oferint cinc lliures
a
qui l’agafe com a aprenent de qualsevol ofici.
3.
a)
Potser
el cuiner es diu Bumble, però el fragment on ix el seu nom és
ambigu i potser Bumble siga el zelador. La primera reacció quan
Oliver li demana menjar és mirar-lo estupefacte. b)
Els
xiquets rebien de tant en
tant dues unces i quart de pa. c)
No
calia netejar els bols després d’usar-los perquè els xiquets els
llepaven i
els deixaven ben nets. d)
El
tracte que donaven als xiquets a l’hospici era molt dolent. Ho fa
pensar el fet que els donen poc de menjar i els maltracten físicament
i psicològica.
4.
S’han
de substituir, en aquest ordre, per: davant, salutació, rara,
ocupació, regles, triar, atifells, demanda, sorpresa.
5.
Resposta
semioberta. Cal comprovar que han entés el significat del mot
ironia.
Un exemple d’ironia en el text és
el moment en què es diu: «Quin exemple tan noble de les benèvoles
lleis angleses, que permeten que els pobres
se’n vagen a dormir».
6.
Exercici
d’expressió oral. Els alumnes han de preparar un guió per a fer
una intervenció oral no espontània i han
de seguir les normes del debat.
7.
Tròlei:
dispositiu de pressa de corrent d’alguns vehicles de tracció
elèctrica. Lliscant:
movent-se per una superfície amb escassa fricció, de manera suau.
Desimbolt:
que actua amb facilitat, amb gràcia. Alé:
aire que ix dels pulmons durant l’expiració.
8.
Òscar
treballa a la pista de cotxes de xoc. Sílvia li agrada molt; es
podria dir que n’està enamorat. Sí, Sílvia sent
el mateix per ell. Octavi i Joanmi miren Sílvia amb mala cara,
perquè també els agrada i estan gelosos.
9.
Resposta
semioberta. Per les característiques del fragment, l’alumnat
hauria de pensar que és una novel·la juvenil, i també una novel·la
sentimental. A partir d’ací, resposta oberta.
10.
Resposta
semioberta. La transformació hauria de quedar de la manera següent:
–Vols
que fem una volta per la fira?
–I
el teu treball?
–Parles
molt bé l’anglés.
–És
que sóc mig anglés.
11.
Resposta
semioberta. Una solució model és: a)
trist
/ avisat. b)
malalt
/ anar / festa. c)
aplegà
/ cansada / final
/ empassar-se / entregaren. d)
feliç
/ xicotetes. e)
llauradors
/ vells.
12.
Resposta
semioberta. Una solució model és: a)
baix
/ prim. b)
trist
/ malament. c)
mort
/ certa. d)
mai
/ troba
/ cap. e)
defectes
/ agradable / simpàtic.
13.
Sinònims
Antònims
Totals
Parcials Totals Parcials
boig
/ foll guanyar
/ cobrar mascle / femella verd / madur
suprimir
/ eliminar actual / modern
sa / malalt clar
/ imprecís
hàbit
/ costum afluixar / relaxar cert / fals original / vulgar
patir
/ sofrir casa / domicili viu / mort alegre
/ enfadat
14.
Resposta
oberta. S’ha de comprovar que les parelles que proposa l’alumnat
pertanyen al grup en què les ha
classificades. Allò més normal és que troben més sinònims
parcials, perquè són dels que més n’hi ha.
15.
Han
d’omplir els buits, en aquest ordre, amb: posat / ficat / posa /
ficar.
16.
Bancals:
trossos de terra plana cultivats. Incipients:
que comencen a manifestar-se, a fer els seus efectes.
Pagés:
llaurador, agricultor. Desistir:
renunciar a una acció que havia començat. Erms:
camps que no produeixen.
Esquemàtic:
simplificat, sense detalls. Boga:
plantes herbàcies de fulles molt llargues amb les quals es fan
seients de cadira, estores, cistelles, etc. Hule:
tela pintada a l’oli i envernissada. Contrades:
voltants, extensions de terra pròximes a un lloc. Llegües:
antiga mesura de distància de valor molt variable, segons els països
o les localitats. Indret:
lloc determinat que es considera en una localitat, en un objecte,
etc. Vianants:
persones que circulen a peu. Ponent:
occident, oest. Xaloc:
sud-est. Escarpades:
que tenen molt de desnivell. Menen:
porten, condueixen. Evident:
clar, que no dóna lloc a dubte.
17.
a)
Resposta
semioberta. És correcta qualsevol combinació amb els adjectius
qualificatius següents: moderat, esquelètics,
compacta, múltiple, massisses, incipients, caducats, ordenat,
frescal, bon, distrets, ocasional, satisfets, desconfiat, abandonats,
prim, ressec, habituals, esquemàtic, porxades, plegables, abandonat,
escampats i
panxuda.
b)
Dues
possibilitats: bombolles
massisses dels albercocs, de les prunes, de les pomes i de les peres
incipients / La bicicleta recolzada confiadament a la reixa, joguets
escampats, la botija panxuda al terra...
c)
El
topònim que s’hi esmenta és la Drova, a la comarca de la Safor.
18.
Marco
Polo fa una descripció molt general dels llocs per on passa, perquè
en un fragment de text relativament curt ens parla de molts llocs
diferents de manera global, sense entrar en gaires detalls.
19.
a)
El
text descriu la ciutat de Sarajevo. b)
La
descripció sí que es pot considerar un itinerari, perquè recorre diversos
llocs de la ciutat i ens conta com són seguint l’ordre en què els
trobaríem. c)
Parla
en passat, perquè la
ciutat ja no és així. Ha canviat molt, perquè hi ha hagut una
guerra.
20.
Respostes
obertes. Com a guia: a)
Cal
esperar que troben més familiar el paisatge que es descriu en el
Text 4, de la Drova, a la comarca de la Safor. b)
Els
altres dos, situats a Mongòlia i Sarajevo, els deuen semblar
exòtics, tot i que el segon descriu un espai urbà que els pot
resultar familiar.
21.
Els
buits s’han d’omplir, en aquest ordre, amb: conjugacions / models
/ conjugació / regulars / irregulars.
22.
1a
conjugació: vaig comprar, donar, porten, conservar, abandonar. 2a
conjugació: és, fa, saps, sóc, he vingut (vindre),
fer, seria, vendré, tindre. 3a conjugació: he vingut (venir),
recollir, he decidit.
23.
Present
d’indicatiu
1a
conjugació 2a conjugació 2a conjugació 3a
conjugació 3a conjugació
Parlar
Prémer
Combatre
Patir
Dormir
parle
prem
combat
patisc
dorm
parles
prems
combats
pateixes
dorms
parla
prem
combat
pateix
dorm
parlem
premem
combatem
patim
dormim
parleu
premeu
combateu
patiu
dormiu
parlen
premen combaten pateixen dormen
Imperfet
1a
conjugació 2a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 3a
conjugació
Parlar
Prémer Combatre Patir Dormir
parlava
premia combatia partia dormia
parlaves
premies combaties parties dormies
parlava
premia combatia partia dormia
parlàvem
premíem combatíem partíem dormíem
parlàveu
premíeu combatíeu partíeu dormíeu
parlaven
premien combatien partien dormien
Futur
1a
conjugació 2a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 3a
conjugació
Parlar
Prémer Combatre Patir Dormir
parlarà
premeré combatré patiré dormiré
parlaràs
premeràs combatràs patiràs dormiràs
parlarà
premerà combatrà patirà dormirà
parlarem
premerem combatrem patirem dormirem
parlareu
premereu combatreu partireu dormireu
parlaran
premeran combatran patiran dormiran
24.
Les
dues persones del passat simple que sempre porten accent són la
primera i la segona del plural, i les persones del futur que sempre
porten accent són les tres del singular.
25.
Present
d’indicatiu
caçar
ficar amagar aiguar menjar adequar
cace
fique amague aigüe menge adeqüe
caces
fiques amagues aigües menges adeqües
caça
fica amaga aigua menja adeqüe
cacem
fiquem amaguem aigüem mengem adeqüem
caceu
fiquem amagueu aigüeu mengeu adeqüeu
cacen
fiquen amaguen aigüen mengen adeqüen
Passat
simple
caçar
ficar amagar aiguar menjar adequar
cací
fiquí amaguí aigüí mengí adeqüí
caçares
ficares amagares aiguares menjares adequares
caçà
ficà amagà aiguà menjà adequà
caçàrem
ficàrem amagàrem aiguàrem menjàrem adequàrem
caçàreu
ficàreu amagàreu aiguàreu menjàreu adequàreu
caçaren
ficaren amagaren aiguaren menjaren adequaren
26.
Les
persones que canvien de grafies respecte de l’infinitiu quan
conjuguem el present d’indicatiu són totes, tret
de la tercera del singular. Quan conjuguem els verbs en passat
simple, canvia la primera persona.
27.
a)
Jo
comence les classes a les huit del matí. b)
Jo
desaigüe la pica per poder desembossar-la. c)
Jo
penge l’abric
al moble de l’entrada. d)
Jo
practique un esport molt exigent. e)
Aniré
quan puga. f)
Jo
col·loque totes les
peces on cal. g)
Jo
sempre trenque les sabates per la sola. h)
Jo
pague sempre la primera. i)
Jo
liqüe les taronges
per fer suc.
28.
amable,
ambient, bava, envejós, ablanir, hivern, baf, cantava, rebia,
cambrer, garbó, sabut, avorrit, inventar, canviar,
calb, somiàvem, abella, cabal, llavi, convit.
29.
a)
Quan
anàrem a Bilbao vam conéixer una família basca
molt
amable. b)
Anava a
posar-me la gavardina, però
fa molta basca. c)
S’ha
fet un tall a la vena
accidentalment
i li han posat moltes benes
per
a tallar-li l’hemorràgia. d)
Per
què tots els correus electrònics porten el signe de l’arrova?
30.
Les
paraules són, en aquest ordre, informal / circumval·lació /
convidar / immillorable / almívar.
31.
Resposta
semioberta. Tres possibilitats de cada mot són: nou:
nova, novetat, novençà. llop:
lloba, llobató, llobada.
neu:
nevar, nevada, neviscada. cap:
cabut, capçal, cabet. blau:
blava, blavós, blaüra
32.
Compostes:
compta-revolucions, contrarestar, malva-rosa, cama-roja, soca-rel.
Derivades: eradicar, contrarestar,
arítmia, vicerector. Les compostes ho són perquè s’ajunten dues
paraules que, soltes, tenen significat.
Les derivades ho són perquè s’afig un prefix o un sufix a una
paraula, de manera que, si se separen els dos elements, el prefix o
el sufix no té significat.
33.
a)
La
paraula que es repeteix al llarg de tot el poema és poble.
b)
Hi
apareix tantes vegades perquè és el tema
sobre el qual versa tot el poema. Es pot considerar també que és un
recurs estilístic que usa l’autor.
c)
El
poeta se sent compromés amb el seu poble. Les expressions que fan
referència a emocions o sentiments són:
patiràs,
esperaràs, tindràs fam, tindràs set, callaràs tota la nit, seràs
la paraula viva, seràs un poble, vida amunt i nacions amunt,
honestament, iradament, has escollit, camines decididament.
34.
L’autor
manté amb la ciutat una relació d’amor i odi. a)
El
poema parla de la ciutat de València. En el text figura
explícitament quan diu «clara València». b)
Resposta
oberta. Els alumnes han de fer narrativa alguna estrofa,
deslliurant el text dels lligams poètics.
35.
a)
Resposta
oberta. Una solució possible és: L’autor
ha treballat guardant fusta al moll, de nit i en condicions adverses,
i diu als lectors del poema que ells no saben de la duresa d’aquesta
feina, perquè no l’han feta. b)
Depén del
diccionari, però normalment només hi trobaran la paraula cedre.
Tant aquesta com melis
i
flandes
fan referència
al tipus de fusta.
36.
Poesia
lírica: Text 8 / Poesia narrativa: Text 9 / Poesia social: Text 7.
37.
Resposta
oberta. En aquest cas és molt possible que a cadascú li agrade un
poema determinat. Es pretén, però,
que argumenten el perquè. És possible que algun no l’hagen entés
gens.
38.
Exercici
d’expressió oral. Cal que l’alumnat prepare la recitació i que
la faça seguint els paràmetres establits.
39.
Exercici
de recerca. L’alumnat ha de cercar la informació de manera
adequada i després ha de fer-ne una exposició
oral seguint els paràmetres establits.