SOLUCIONS UNITAT 6

Solucionari. Unitat 6

1. Hospici: casa on es recullen i mantenen els pobres i els orfes. Orfe: mancat de pare, mare, o dels dos, dit sobretot de qui és jove. Tosc: fet sense finor, sense poliment, bast. Sanglots: sospir intens, generalment acompanyat de plor. Benèvoles: favorables, fetes per a proporcionar el bé a algú. Àpats: cadascuna de les menjades que es fan al llarg del dia. Farinetes: menjar fet de farina de cereals mòlts i aigua bullent. Cassó: cullerot per a escudellar la sopa. Unces: unitat de mesura equivalent a la dotzena part d’una lliura. Estupefacte: sorprés, admirat negativament. Zelador: vigilant, persona que s’encarrega de custodiar algú. Reclusió: tancament, privació de llibertat.

2. Resposta oberta. Una resposta model és la següent: Oliver Twist és portat a un hospici, on la junta directiva l’examina i li diu les condicions de la institució. Tot seguit, el porten a l’habitació, col·lectiva i amb poques condicions. Al cap de poc de temps, Oliver comprova que el menjar que els hi donen és dolent i escàs. Els interns es juguen a sorts qui ha d’anar a demanar que els donen més menjar i li tocà a Oliver. En fer-ho, el cuiner el colpeja amb un cassó. Després el tanquen i l’endemà posen un cartell a la porta oferint cinc lliures

a qui l’agafe com a aprenent de qualsevol ofici.

3. a) Potser el cuiner es diu Bumble, però el fragment on ix el seu nom és ambigu i potser Bumble siga el zelador. La primera reacció quan Oliver li demana menjar és mirar-lo estupefacte. b) Els xiquets rebien de tant en tant dues unces i quart de pa. c) No calia netejar els bols després d’usar-los perquè els xiquets els llepaven i els deixaven ben nets. d) El tracte que donaven als xiquets a l’hospici era molt dolent. Ho fa pensar el fet que els donen poc de menjar i els maltracten físicament i psicològica.

4. S’han de substituir, en aquest ordre, per: davant, salutació, rara, ocupació, regles, triar, atifells, demanda, sorpresa.

5. Resposta semioberta. Cal comprovar que han entés el significat del mot ironia. Un exemple d’ironia en el text és el moment en què es diu: «Quin exemple tan noble de les benèvoles lleis angleses, que permeten que els pobres se’n vagen a dormir».

6. Exercici d’expressió oral. Els alumnes han de preparar un guió per a fer una intervenció oral no espontània i han de seguir les normes del debat.

7. Tròlei: dispositiu de pressa de corrent d’alguns vehicles de tracció elèctrica. Lliscant: movent-se per una superfície amb escassa fricció, de manera suau. Desimbolt: que actua amb facilitat, amb gràcia. Alé: aire que ix dels pulmons durant l’expiració.

8. Òscar treballa a la pista de cotxes de xoc. Sílvia li agrada molt; es podria dir que n’està enamorat. Sí, Sílvia sent el mateix per ell. Octavi i Joanmi miren Sílvia amb mala cara, perquè també els agrada i estan gelosos.

9. Resposta semioberta. Per les característiques del fragment, l’alumnat hauria de pensar que és una novel·la juvenil, i també una novel·la sentimental. A partir d’ací, resposta oberta.

10. Resposta semioberta. La transformació hauria de quedar de la manera següent:

–Vols que fem una volta per la fira?

–I el teu treball?

–Parles molt bé l’anglés.

–És que sóc mig anglés.

11. Resposta semioberta. Una solució model és: a) trist / avisat. b) malalt / anar / festa. c) aplegà / cansada / final / empassar-se / entregaren. d) feliç / xicotetes. e) llauradors / vells.

12. Resposta semioberta. Una solució model és: a) baix / prim. b) trist / malament. c) mort / certa. d) mai / troba / cap. e) defectes / agradable / simpàtic.

13.

Sinònims Antònims

Totals                      Parcials                          Totals                        Parcials

boig / foll             guanyar / cobrar                mascle / femella      verd / madur

suprimir / eliminar actual / modern            sa / malalt             clar / imprecís

hàbit / costum      afluixar / relaxar            cert / fals             original / vulgar

patir / sofrir        casa / domicili                    viu / mort            alegre / enfadat

14. Resposta oberta. S’ha de comprovar que les parelles que proposa l’alumnat pertanyen al grup en què les ha classificades. Allò més normal és que troben més sinònims parcials, perquè són dels que més n’hi ha.

15. Han d’omplir els buits, en aquest ordre, amb: posat / ficat / posa / ficar.

16. Bancals: trossos de terra plana cultivats. Incipients: que comencen a manifestar-se, a fer els seus efectes. Pagés: llaurador, agricultor. Desistir: renunciar a una acció que havia començat. Erms: camps que no produeixen. Esquemàtic: simplificat, sense detalls. Boga: plantes herbàcies de fulles molt llargues amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles, etc. Hule: tela pintada a l’oli i envernissada. Contrades: voltants, extensions de terra pròximes a un lloc. Llegües: antiga mesura de distància de valor molt variable, segons els països o les localitats. Indret: lloc determinat que es considera en una localitat, en un objecte, etc. Vianants: persones que circulen a peu. Ponent: occident, oest. Xaloc: sud-est. Escarpades: que tenen molt de desnivell. Menen: porten, condueixen. Evident: clar, que no dóna lloc a dubte.

17. a) Resposta semioberta. És correcta qualsevol combinació amb els adjectius qualificatius següents: moderat, esquelètics, compacta, múltiple, massisses, incipients, caducats, ordenat, frescal, bon, distrets, ocasional, satisfets, desconfiat, abandonats, prim, ressec, habituals, esquemàtic, porxades, plegables, abandonat, escampats i panxuda. b) Dues possibilitats: bombolles massisses dels albercocs, de les prunes, de les pomes i de les peres incipients / La bicicleta recolzada confiadament a la reixa, joguets escampats, la botija panxuda al terra... c) El topònim que s’hi esmenta és la Drova, a la comarca de la Safor.

18. Marco Polo fa una descripció molt general dels llocs per on passa, perquè en un fragment de text relativament curt ens parla de molts llocs diferents de manera global, sense entrar en gaires detalls.

19. a) El text descriu la ciutat de Sarajevo. b) La descripció sí que es pot considerar un itinerari, perquè recorre diversos llocs de la ciutat i ens conta com són seguint l’ordre en què els trobaríem. c) Parla en passat, perquè la ciutat ja no és així. Ha canviat molt, perquè hi ha hagut una guerra.

20. Respostes obertes. Com a guia: a) Cal esperar que troben més familiar el paisatge que es descriu en el Text 4, de la Drova, a la comarca de la Safor. b) Els altres dos, situats a Mongòlia i Sarajevo, els deuen semblar exòtics, tot i que el segon descriu un espai urbà que els pot resultar familiar.

21. Els buits s’han d’omplir, en aquest ordre, amb: conjugacions / models / conjugació / regulars / irregulars.

22. 1a conjugació: vaig comprar, donar, porten, conservar, abandonar. 2a conjugació: és, fa, saps, sóc, he vingut (vindre), fer, seria, vendré, tindre. 3a conjugació: he vingut (venir), recollir, he decidit.

23.

Present d’indicatiu

1a conjugació 2a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 3a conjugació

Parlar Prémer Combatre Patir Dormir

parle prem combat patisc dorm

parles prems combats pateixes dorms

parla prem combat pateix dorm

parlem premem combatem patim dormim

parleu premeu combateu patiu dormiu

parlen premen combaten pateixen dormen

Imperfet

1a conjugació 2a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 3a conjugació

Parlar Prémer Combatre Patir Dormir

parlava premia combatia partia dormia

parlaves premies combaties parties dormies

parlava premia combatia partia dormia

parlàvem premíem combatíem partíem dormíem

parlàveu premíeu combatíeu partíeu dormíeu

parlaven premien combatien partien dormien

Futur

1a conjugació 2a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 3a conjugació

Parlar Prémer Combatre Patir Dormir

parlarà premeré combatré patiré dormiré

parlaràs premeràs combatràs patiràs dormiràs

parlarà premerà combatrà patirà dormirà

parlarem premerem combatrem patirem dormirem

parlareu premereu combatreu partireu dormireu

parlaran premeran combatran patiran dormiran

24. Les dues persones del passat simple que sempre porten accent són la primera i la segona del plural, i les persones del futur que sempre porten accent són les tres del singular.

25.

Present d’indicatiu

caçar ficar amagar aiguar menjar adequar

cace fique amague aigüe menge adeqüe

caces fiques amagues aigües menges adeqües

caça fica amaga aigua menja adeqüe

cacem fiquem amaguem aigüem mengem adeqüem

caceu fiquem amagueu aigüeu mengeu adeqüeu

cacen fiquen amaguen aigüen mengen adeqüen

Passat simple

caçar ficar amagar aiguar menjar adequar

cací fiquí amaguí aigüí mengí adeqüí

caçares ficares amagares aiguares menjares adequares

caçà ficà amagà aiguà menjà adequà

caçàrem ficàrem amagàrem aiguàrem menjàrem adequàrem

caçàreu ficàreu amagàreu aiguàreu menjàreu adequàreu

caçaren ficaren amagaren aiguaren menjaren adequaren

26. Les persones que canvien de grafies respecte de l’infinitiu quan conjuguem el present d’indicatiu són totes, tret de la tercera del singular. Quan conjuguem els verbs en passat simple, canvia la primera persona.

27. a) Jo comence les classes a les huit del matí. b) Jo desaigüe la pica per poder desembossar-la. c) Jo penge l’abric al moble de l’entrada. d) Jo practique un esport molt exigent. e) Aniré quan puga. f) Jo col·loque totes les peces on cal. g) Jo sempre trenque les sabates per la sola. h) Jo pague sempre la primera. i) Jo liqüe les taronges per fer suc.

28. amable, ambient, bava, envejós, ablanir, hivern, baf, cantava, rebia, cambrer, garbó, sabut, avorrit, inventar, canviar, calb, somiàvem, abella, cabal, llavi, convit.

29. a) Quan anàrem a Bilbao vam conéixer una família basca molt amable. b) Anava a posar-me la gavardina, però fa molta basca. c) S’ha fet un tall a la vena accidentalment i li han posat moltes benes per a tallar-li l’hemorràgia. d) Per què tots els correus electrònics porten el signe de l’arrova?

30. Les paraules són, en aquest ordre, informal / circumval·lació / convidar / immillorable / almívar.

31. Resposta semioberta. Tres possibilitats de cada mot són: nou: nova, novetat, novençà. llop: lloba, llobató, llobada. neu: nevar, nevada, neviscada. cap: cabut, capçal, cabet. blau: blava, blavós, blaüra

32. Compostes: compta-revolucions, contrarestar, malva-rosa, cama-roja, soca-rel. Derivades: eradicar, contrarestar, arítmia, vicerector. Les compostes ho són perquè s’ajunten dues paraules que, soltes, tenen significat. Les derivades ho són perquè s’afig un prefix o un sufix a una paraula, de manera que, si se separen els dos elements, el prefix o el sufix no té significat.

33. a) La paraula que es repeteix al llarg de tot el poema és poble. b) Hi apareix tantes vegades perquè és el tema sobre el qual versa tot el poema. Es pot considerar també que és un recurs estilístic que usa l’autor.

c) El poeta se sent compromés amb el seu poble. Les expressions que fan referència a emocions o sentiments són: patiràs, esperaràs, tindràs fam, tindràs set, callaràs tota la nit, seràs la paraula viva, seràs un poble, vida amunt i nacions amunt, honestament, iradament, has escollit, camines decididament.

34. L’autor manté amb la ciutat una relació d’amor i odi. a) El poema parla de la ciutat de València. En el text figura explícitament quan diu «clara València». b) Resposta oberta. Els alumnes han de fer narrativa alguna estrofa, deslliurant el text dels lligams poètics.

35. a) Resposta oberta. Una solució possible és: L’autor ha treballat guardant fusta al moll, de nit i en condicions adverses, i diu als lectors del poema que ells no saben de la duresa d’aquesta feina, perquè no l’han feta. b) Depén del diccionari, però normalment només hi trobaran la paraula cedre. Tant aquesta com melis i flandes fan referència al tipus de fusta.

36. Poesia lírica: Text 8 / Poesia narrativa: Text 9 / Poesia social: Text 7.

37. Resposta oberta. En aquest cas és molt possible que a cadascú li agrade un poema determinat. Es pretén, però, que argumenten el perquè. És possible que algun no l’hagen entés gens.

38. Exercici d’expressió oral. Cal que l’alumnat prepare la recitació i que la faça seguint els paràmetres establits.

39. Exercici de recerca. L’alumnat ha de cercar la informació de manera adequada i després ha de fer-ne una exposició oral seguint els paràmetres establits.