1. a) Els elements
misteriosos i inquietants que apareixen en el fragment són: la
foscor que no permet distingir els caminets, les branques ombrívoles
dels arbres, les fulles seques que cruixen.
b) El que fa saber
a Mattia que Michela fa molt que se n’ha anat és que el lloc on
estava asseguda està fred. Se’n devia haver anat de seguida que
ell l’havia deixada, perquè el seient estava tan fred com la
resta.
c) Sí, Mattia ha
de tenir cura de Michela. És així perquè Michela és disminuïda
mental. Es pot saber quan Mattia diu que és una «estúpida
retardada que no entendrà mai res».
3. Resposta oberta.
(Possibilitats.) Les primeres formes que hi apareixen amb la
característica que es demana són les següents:
a) Un present: sap.
b) Un futur:
entendràs.
c) Un imperfet: era.
d) Un subjuntiu:
sigues.
e) Un passat: va
entrar.
f) Un perfet: va
entrar.
g) Un indicatiu: va
entrar.
h) Una segona
persona: ets.
4.
a) En les
pel·lícules caracteritzen els pirates com a llenguallargs i
bevedors d’aiguardent.
b) Era un
nord-americà malcarat, però no era un busca-raons,
com alguns en malparlaven.
c) El meu cosí
germà no pot dormir si sent el tic-tac a la tauleta de
nit.
d) Tot el traçat
del ferrocarril estava tancat amb filferro.
e) M’agraden les
pomes de l’agredolç, però a la fruiteria no en tindran
fins despús-demà.
f) He anat a una
reunió de lletraferits i he acabat com un allioli.
g) El poble s’ha
convertit en una ciutat dormitori i això em té corprés.
h) Hi hagué una
fuita de salfumant; encara gràcies que va poder fugir pel
celobert.
i) Els conceptes
fisicoquímics són difícils, i no em faràs capgirar
la meua opinió.
5.
Fusionats:
llenguallargs, aiguardent, malcarat, malparlaven, ferrocarril,
filferro, agredolç, lletraferits, allioli, corprés, fisicoquímics,
capgirar, salfumant, celobert,
Amb guionet
Solts: cosí germà,
ciutat dormitori
x, r, s :
busca-raons
Punt cardinal:
nord-americà
Accent:
Repetitiu: tic-tac
Temps: despús-demà
6.
paraigua,
esclata-sang, rentaplats, altaveu, Vila-real, camacurt, torcamans,
aiguaneu, trencanous, malnom, migdia, guardabosc, escurabutxaques,
telenovel·la.
7.
a) Mon pare va
arribar al món pels pèls.
b) Ell diu que sí,
però jo no sé si se celebra la festa.
c) Va dutxar el nét
i el deixà ben net.
d) Sóc un soc, ho
reconec! No em puc enfadar perquè no té te.
e) Així que va
entrar al zoo, va tirar a l’ós l’os que portava per al gos.
8.
Les paraules del
text que porten accent diacrític són: més, mà, vés, què.
10.
Les cartes que
enviem per correu convencional no tenen res a veure són iguals, pel
que fa a les característiques formals, amb les que enviem per correu
electrònic. F
Els mots derivats
compostos es formen unint paraules que existeixen en la llengua de
manera independent, i els compostos derivats es formen afegint afixos
a un lexema. F
Les formes verbals
ens donen informació de gènere, nombre, persona, mode, aspecte i
veu. V
L’accent diacrític
s’usa per a diferenciar mots que tenen la mateixa forma gràfica
però significats diferents. V
Es poden considerar
novel·les d’intriga totes les que toquen aquest tema, encara que
siga de manera molt parcial si n’és el principal. F