E oberta
Les principals ocasions en les quals trobem le e oberta són les
següents :
1.davant de l, l·l, rr, r :
cruel, estel,
novel·la, ferro, guerra, hivern, cert ...
excepcions : cérvol,
ferm, erm, serp, herba, i pocs més
2.davant de les vocals “u,i” o de síl·laba amb aquestes vocals :
ingenu, perpetu,
misteri, tècnic, peu, fideu...
3.en quasi totes les paraules esdrúixoles
anècdota, gènesi,
potència, violència,...
excepcions: Dénia,
església, llémena, ...
4.els termes científics solen tenir e oberta:
acèfal, germen,
pètals, vèrtex,...
excepcions: les paraules formades amb els
sufix –ema : apotema, lexema, teorema... i les paraules: forense,
castrense, lepra i celest.
5.els mots formats amb les terminacions cultes –ecte, -ecta, -epte,
-epta:
defecte, correcta,
concepte, recepta
6.les paraules tendre, cendra, gendre i poques més
O oberta
Aquest so sol aparéixer especialment :
1.davant de vocal “i, u” o de síl·laba amb “i, u” :
glòria, pòrtic,
boina, bou, moure, mòdul, pòstum, ...
excepcions: jou, pou, tou, i totes les paraules acabades amb –oix
(on la i forma part del dígraf –ix) : coix, boix, moix...
2.en els termes científics i erudits :
esòfag, tòrax,
pròleg, ciclop... però estómac
3.en quasi totes les paraules esdrúixoles :
dòmino, còmoda,
òrfena...
excepcions: escórpora,
fórmula, pólvora, tómbola, tórtora...
4.en les següents terminacions :
-oc, -oca : albercoc,
groc, roca, oca...
-of, -ofa: gallof,
carxofa...
-oig, -oja: roig, roja, boig, boja ...
(excepte estoig)
-ol, -ola: caragol, cresol, escola,
gentola...
-ort, -orta: fort, hort, porta, horta..
-ossa: brossa, estrossa, grossa...
-ost, -osta: cost, impost, costa, aposta...
-ot, -ota: clot, pot, granota, pigota...
-ot, -ota (augmentatius): gatot, xicot,
casota, cabota...
