He trobat aquest poema, un tant escatològic, però simpàtic. Fixeu-vos que està construït utilitzant només paraules monosil·làbiques.
EL pet d'en Pol
En Pol ha fet un pet
i diu que el pet no put.
-No val! -li diu en Quel-,
fer un pet fa ser mol brut!
-“Un pet és com un raig
de vent que surt pel cul;
quan tu seus com jo sec,
surt un vent ple de fum.”
-“No fa mal el que fas,
no és pas molt el que put,
mes, no és mel, en cap cas,
i, qui en fa, és un brut.”
-“No sóc brut!, tots en fem!
És un gas que, quan surt,
treu un pes del teu cos.
Et sents bé, quan fas pum!”
-”No és cap mal, si ets tot sol;
si no el fas, tot fa mal;
mes, si vols ser com cal
vés a fer-lo un xic lluny!”
autor: Sebastià Oliveras i Duran
